ENTRADA COMPLEMENTÀRIA, EL PROJECTE INCLUD-ED

DUES PEDAGOGUES EN PROCÉS...

Pensant i reflexionanant sobre les pràctiques que hi fem a classe sobre els llibres de text i els diferents mètodes d'ensenyament que podem encontrar, ens venia al cap la dificultat que tenen moltes persones en adaptar-se a l'escola. Aleshores, vam recordar un programa estudiat anteriorment a l'Universitat, anomenat ''INCLUD-ED''. Per això, creguem que és oportú dedicar una entrada al nostre blog sobre ell per a poder proporcionar a futurs pedagogs una ferramenta nova i orientar cap a una educació millor.

Les propostes d’aquest projecte van dirigides sobre tot a les administracions educatives, el professorat, directors/es i les families i la comunitat. Podrem encontrar temes sobre la segregació de l’alumnat en diferents itineraris educatius, que afecta profundament a l’èxit acadèmic i a les seues possibilitats de futur. Quan abans comença la segregació, majors són les diferències apreciables entre els alumnes situats en els diferents itineraris. Els agrupaments homogenis no milloren sino empitjoren el rendiment general dels estudiants amb pitjor nivell d’aprenentatge. La divisió també incrementa les diferències entre el rendiment de l’alumnat: disminueix l’èxit dels que tenen menys nivell, mentre els que tenen més s’hi beneficien, o el seu rendiment no s’hi veu afectat. Els grups més vulnerables són els més perjudicats pel agrupament homogeni, tant quan es referix a oportunitats d’aprenentatge com a les relacions entre grups. En alguns grups heterogenis és possible que tant l’alumnat amb més alt rendiment com el de pitjor rendiment tinguen bons resultats. A més, l’interacció, la cooperació i el diàleg entre l’alumnat amb diferents nivells te un efecte positiu entre els grups, el comportament i el desenvolupament de les habilitats socials. És necessari establir una distinció entre també els agrupaments mixtes / inclusió. Per conseguir fer una distinció entre els anteriors tipus d’agrupaments em d’analitzar com es donen els recursos de manera més efectiva (en agrupaments homogenis o mitjançant inclusió. En el cas d’aquesta, els grups més dèbils tenen més oportunitats d’aprendre i arribar a experimentar relacions positives.

L’interacció de l’alumnat amb la resta dels agents socials implicats en l’educació influeix directament sobre el seu rendiment escolar, també és important la formació que reben les families i els altres membres de la comunitat. Hi han una mena d’estudis que incideixen en l’existència d’altres factors amb una gran incidència sobre els resultats acadèmics (participació de les families, comunitats, programes educatius). Aquesta participació afavoreix a l’interacció cultural, que s’hi reflecteix a la vegada en l’èxit escolar. El que significa que l’implicació de les families contribueix a la millora en els centres escolars, ja que l’alumnat que pertany a minories es deixa de sentir apartat, també els alumnes amb discapacitat, de forma que es transformen les relacions amb el centre escolar. Afavoreix la creació de models de gènere alternatius I permet contruir relacions entre gèneres més igualitàries. Les 5 maneres que te la familia de participar són: informativa, consultiva, decissoria, evaluativa i educativa.

Parlant de manera més personal, el que fa la segregació en itineraris és preparar-nos per a un món laboral, especialitzar-se a molt temprana edat al que vols dedicar-te per a tota la teua vida, Però, si aleshores l’escola està per a aprendre, en aquest tipus em deixat molts valors de banda. Aquesta proposta ve de la mà de la famosa LOMQE, preparant sers automatitzats per a una vida professional, perquè segons aquesta, ‘’cada alumne te un talent. La naturalesa del talent diferix entre ells. Per això són necessaries diferents trajectories’’. Per a que quede clar, talent és igual a graus científics o humanístics. Aquí no te cabuda la música, ni el ball, ni l’art, no es refereix a ixe talent, i tampoc l’importa. Mostra ací el caràcter elitista i classista en poques paraules de la llei.

 

L’alumnat, quan s’incorpora a un centre educatiu no te el mateix punt de partida. Està condicionat per diferents nivells econòmics, socials i culturals de les families i el propi alumnat. El nostre sistema educatiu deuria equilibrar i compensar aquestes desigualtats, no agreujar-les. No cap un tractament igualitari per a tots, ja que la conseqüència és el reforç i la continuïtat d’aquestes diferències entre els estudiants. Consolida la desigualtat inicial, discrimina als més vulnerables i premia als que la LOMQE denomina com a ‘’talents’’. No hi ha programes dirigits per als estudiants que necessiten reforç. Si no estudien o no s’esforcen, sel’s abandona. Res importen les causes que incideixen en el procés d’aprenentatge ni la falta de motivació de l’alumnat.



Per altra part tenim l’exemple dels grups heterogenis i l’inclussió. Aquestos potencien l’aprenentatge instrumental i ajuden a l’alumnat en el seu desenvolupament emocional i a desenvolupar valor d’aprenentatge. Avancen fins a l’aprenentatge dialògic, que implica als familiars i a la comunitat en el seu conjunt en el procés d’aprenentatge. L’alumnat amb baix rendiment es beneficia al ritme de treball dels grups més avançats. Quan existeix una bona organització de l’aula i els recursos, l’alumnat amb discapacitats aconseguix millors resultats acadèmics i desenvolupa una major autoestima en classes integrades que a classes on estiguen separats del grup de referència. Fomenta així el respete mutu, la solidaritat, l’acceptació a la diversitat i l’aprenentatge d’actituds de col·laboració entre els i les alumnes.



La LOMQE és la conseqüència de ser una llei a la qual no han participat pedagogs ni pedagogues. La qual ha fet que l’educació siga una carrera per tal de conseguir puntuacions més altes en proves mundials de l’educació, que contrariament són antipedagògiques i s’hi deixen als estudiants, a les persones més important d’aquest procés, de banda. Ara no importa si quan acabes l’escola has conseguit una sèrie de valors i competències humanes, sino, si has obtés almenys un 5 en assignatures troncals, que per ningún cas seràn ni art, ni música, ni ball... És trist que tinguent mil·lers de programes i projectes, entre un d’ells el INCLUD-ED, continue sent la nostra escola, un mitjà de preparació per al món laboral i no un espai dirigit a l’ensenyança.

Gràcies per l'atenció, 

Andrea Mataix Valiente