DIARI DE CLASSE

DUES PEDAGOGUES EN PROCÉS...

REFLEXIONANT SOBRE EL LLIBRE DE TEXT.  📗

(28-10-19)

Hi han unes crítiques les quals ens va explicar Carles a classe del llibre de text com són; una desqualificació professional. El professors perden qualificació professional a mesura que el currículum s’estandaritza i es torna pre-fabricat. El llibre de text, al presentar un curriculum prefabricat, contribueix en aquest procés.

També, les transmissions d’ideologia, la seqüència didàctica que imposen (que no varia quasi mai, i per exemple, en llibres de llengua extrangera opten per la seqüència didàctica B. Estan d’alguna manera imposan com es treballa a classe.

A més, és un negoci captiu en pràctiques semifraudulentes, ja que depen dels beneficis que ens donen les editorials (Per exemple si regala un canó, pissarres, etc.) La qual cosa ha suposat que alguns negocis més importants del país s’ha constituït venent llibres de text. El 90% del negoci dels llibre de text están controlades per 3 o 4 editorials. 

En el seu origen, 

SANTILLANA - Grupo Prisa

ANAYA - Antena 3 

EDEBÉ - Padres Salesianos

SM - Hermanos Marianistas

BRUÑO - Hermanos de la Salle

VICENS VIVES - Hermanos Maristas

‘’Análisis de la ausencia de las mujeres en los manuales de la ESO: una genealogía de conocimiento ocultada.’’ És un dels artícles que tenim a l’aula virtual per tal d’aprofundir sobre els llibres de text, les repercussions que te a nivell de gènere no vore’s reflectides a l’història com a figures importants. 

‘’Libros de  texto y profesionalidad docente en Avances de Educación’’ i ‘’Para qué los profesores y profesoras si ya tenemos libros de texto’’ també.

Gràcies per l'atenció,

Andrea Mataix Valiente.

DIARI DE CLASSE: TIC TAC TAP

💻⏰TEXT TIC TAC TAP💻⏰

L’estat ha de garantir una educació com a dret de cada persona. Ara dependrà de la finalitat de l’estat i com vulgui fer ús de l’educació, si per a una inversió de futur individual o col·lectiu. El capitalisme, en els anys 80 va veure en un camp de negoci l’educació i la sanitat, i privatitzar-lo és produir guanys. Freire ja deia que no interessava formar ciutadans per a que tinguin pensament crític, sino submissos i que no plantegen el sistema. 

Pot prescindir una societat actual de la tecnologia? A classe s'argumenta fermament que si, totalment ja que és una eina capitalista, però, és possible una educació per a fer a les persones lliures mitjançant les TIC? Creiem que no, les TIC estan totalment integrades en el nostre dia a dia i si no formem bé als nostres estudiants, pot ser no siguen lliures del tot perquè no seria bo deixar-les de banda completament. És impossible formar persones lliures si no saben com està funcionant el món i no tenen en conter les noves tecnologies. 

💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻💻

A la següent sessió, ens vam fer algunes preguntes per a reflexionar sobre el text llegit, algunes d’elles van vindre acompanyades de debat i a més vam conèixer diferents punts de vista ja que ens vàrem ajuntar amb altres companyes, aquesta activitat ens va resultar MOLT INTERESSANT!!! Aci us deixem les preguntes per si voleu pensar una mica desde casa, i això sí, amb el que nosaltres vam extreure de la conversa, esperem que us agradi!

QUINA PENSEU QUE ÉS LA FINALITAT DEL SISTEMA EDUCATIU REGLAT? I DINS D’ELL L’ETAPA OBLIGATÒRIA? I LA DELS ESTUDIS POSTOBLIGATORIS?

Segons el text un sistema educatiu reglat té la finalitat de transmetre la cultura que permeta la persona desenvolupar les seves capacitats però també que possibilite la transformació d’aquesta cultura, en definitiva, ha de facilitar la millora del món existent. 

Estem d’acord amb aquesta definició, però a l’actualitat creiem que l’educació reglada va més encaminada a oferir una gran varietat de productes que es facen servir per al mercat laboral, i si ens volen formar més és per a que siguem més eficients. La gent estudiarà allò que tingui més oportunitats econòmiques.

QUÈ PENSEU DEL DEBAT ENTRE DONAR ENTRE DONAR MÉS IMPORTÀNCIA ALS PROCESSOS O ALS PRODUCTES?

Deuria de ser equilibrat, ja que a partir del procés i de com nosaltres ens formem, podrem obtenir un producte de més o menys qualitat. Però a la societat actual importa molt més un producte. Existeixen molts processos diferents per arribar a un mateix producte, la diferència està en que segons el procés escollit l’alumnat aprendrà unes coses o altres.

DELS PRINCIPIS QUE PLANTEJA RATHS QUINS SÓN ELS MÉS IMPORTANTS?

Assignar als estudiants papers actius enlloc de passius en situacions d’aprenentatge, així poden desenvolupar noves habilitats per tal de créixer tant professionalment, com personalment.

LA REFLEXIÓ SOBRE LA SEQÜÈNCIA I L’ÚS DE DETERMINADES FERRAMENTES DE LES ANOMENADES NOVES TECNOLOGIES, QUÈ PENSEU? QUINES FERRAMENTES CONEIXEU I QUINES SEQÜÈNCIES POSSIBILITEN?

El kahoot podría ser una ferramenta didáctica, que condiciona una manera de treballar. Ens serviria com a material per a saber idees prèvies de l’alumnat. Però que, com s’ha comentat a classe, i com creiem nosaltres també, no suposa cap mena d’innovació educativa, ni tampoc suposa ni suggereix cap debat obert, ja que les respostes a les preguntes ja es donen d’avantmà.

PEL QUE FA AL DEBAT D’ENTORNS OBERTS O TANCATS, QUE EN PENSEU?

Entorn tancat: totes les activitats dins l’aula. Entorn obert: activitats obertes a les famílies, els xiquets i xiquetes ixen fora de l’escola a fer activitats. Quan ho passem a les noves tecnologies, hi han que reprodueixen models tancats i hi han que, al contrari proposen un tipus d’activitats més dinàmiques i vertaderament innovadores. Hem d’obrir-se a nous camps per a poder desenvolupar-se, no quedar-se estancats al passat ja que l’aprenen

El procés d’aprenentatge deuria ser obert, ja que els processos d’aprenentatge han de ser tant dins l’aula com fora d’ella i exportar el procés d’ensenyança i aprenentatge a mes llocs. Per exemple, convidar als pares a que entren a l’aula, o els xiquets projectar les seves activitats fora de l’aula. 

Gràcies per la vostra atenció,

Andrea Mataix i Sandra Tomàs

SEGUIM ANALITZANT RECURSOS DIDÀCTICS!

📒📓📔📕📗📘📚📜📒📓📔📕📗📘📙📚📜📒📓📔📕📗📘📚📜📒📓📔📕📗

Avui analitzem el recurs elaborat per la Conselleria de Cultura Educació i Ciència, anomenat “23 d’abril, dia del llibre”. Es tracta d’un recurs pensat per utilitzar durant les tres setmanes prèvies al dia 23 d’abril, en alumnat de primer i segon de primaria.

La seqüència didàctica que suggereix aquest recurs és molt variada. Presenta 15 tipus d’activitats diferents, les quals son: Títols i personatges de contes; endevinalles-poesies; el llibre; contes barrejats; contem contes; la brúixa “furtaquadres”; problemes sobre contes; en el bosc; el llop perdut; i, viatgem. Anem a veure com es treballaria en l’aula cada una d’aquestes activitats!

Títols i personatges de contes

Com que són imatges que tot l’alumnat coneix, aquesta activitat sugereix que l’alumnat treballe de forma autònoma en l’aula sense necessitat de cap lliçó´magistral per part del mestre o mestra. Es corregirà l’activitat quan tothom l’acabe en la mateixa sessió.

Endevinalles-poesies

En aquesta activitat es pot treballar per petits grups, aleshores el mestre o la mestra dividiría la classe en grups de 4 persones  per tal de resoldre l’endevinalla; a continuació es donaria un temps per a que individualment cadascú faci el dibuix corresponent; i s’acabaria la sessió recitant la poesia tota la classe en conjunt.

El llibre

Aquesta activitat suggereix que el mestre o la mestra plantegi l’endevinalla a tota la classe per tal que la resolguen. Una vegada contestada, individualment escriuràn les frases i les llegiran en veu alta  per compartir-les amb els companys i al final de la sessió cadascú farà el dibuix corresponent, el qual es penjarà en una paret de la classe.

Contes barrejats

En aquesta activitat, els alumnes podrien treballar en algún espai obert, com el recurs que estem analitzant està pensat per treballar durant el mes d’abril, suggereix que el mestre o mestra surti al pati amb l’alumnat i en cercle aprenguen i canten tots junts la cançó.

Contem contes

Aquesta activitat suggereix treballar-la en un espai tancat, possiblement en l’hora de matemàtiques, el mestre o la mestra explicaria l’activitat per a que l’alumnat la realitze de forma autònoma i desprès corregir-la en conjunt tota la classe.

La brúixa “furtaquadres”

Aquesta activitat, similar a l’anterior, també està pensada per treballar-la en la classe de matemàtiques, suggereix que la mestra o el mestre explique l’activitat, deixe temps a l’alumnat per a que realitze de forma autònoma l’activitat i després corregir-ho de forma conjunta tota la classe.

Problemes sobre contes

Seguint en l’assignatura de matemàtiques, aquesta activitat, en compte de fer-la en un espai tancat, es podria realitzar en un espai més obert, com en el pati de l’escola. Així en compte de fer la resta en el paper, la mestra o mestre podria explicar l’exercici i 7 alumnes voluntaris/voluntàries  podrien representar l’escena que en l’activitat es descriu.

En el bosc

Aquesta activitat es podria realitzar per treballar l’àrea del medi ambient. Està destinada a dur-se a terme en un espai tancat, on el mestre o mestra explicaria l’activitat, la realitzarien tots de forma conjunta, i pel que fa al dibuix, es manaria com a deures a casa.

El llop perdut

Aquesta activitat, dóna molt de joc, ja que al presentar-se solament un laberint, la dinámica que pot esdevindre por ser diversa. A nosaltres ens suggereix dues coses: per un costat, el mestre o mestra podria contar el conte de la caputxeta vermella; i per l’altre, l’alumnat de manera autònoma podria realitzar l’activitat del laberint.

Viatgem

La primera part d’aquesta activitat es pot realitzar, baix l’assessorament de la mestra o mestre, de manera conjunta tota la classe. Després de forma individual es farien els dibuixos corresponents.

                                                                REFLEXIÓ:

Després d’haver analitzat superficialment la seqüència d’aquest llibre i d’haver fet ús de la nostra imaginació per tal de mostrar, a mena d’exemple, quina és la metodologia de treball que d’aquest recurs pot esdevenir, ens hem adonat que treballant amb aquest llibre es donaria una seqüència didàctica molt pareguda al llibre de text que vam analitzar amb anterioritat, ja que els autors han caigut, malgrat el seu propòsit innovador, en reproduir la forma i manera de treballar del llibre de text tradicional, encara que, sí dóna peu a que les classes es puguin dur a terme en llocs més oberts i a que l’alumnat tingui que dedicar el menor temps a la realització dels deures escolars en casa possibles. No obstant, ha resultat enriquidora l’experiència d’analitzar aquest recurs, no per la seva forma i estructura en si, sinó per veure que existeixen creacions de llibres propis realitzats per treballar continguts diversos i temàtiques concretes com és el dia del llibre - en aquest cas- i com, desde fora de les editorials dels llibres de text els professionals que a l’educació es dediquen, fan esforços, moltes vegades extraordinaris, per elaborar els seus propis recursos, encara que, la major part de les vegades es caigui en l’error de reproduir, com ja hem dit, la seqüència didàctica que ens marquen els tradicionals llibres de text.

Gràcies per la vostra atenció,
                                                Sandra Tomàs Carrió

📒📓📔📕📗📘📚📜📒📓📔📕📗📘📙📚📜📒📓📔📕📗📘📚📜📒📓📔📕📗

ENTRADA COMPLEMENTÀRIA, EL PROJECTE INCLUD-ED

DUES PEDAGOGUES EN PROCÉS...

Pensant i reflexionanant sobre les pràctiques que hi fem a classe sobre els llibres de text i els diferents mètodes d'ensenyament que podem encontrar, ens venia al cap la dificultat que tenen moltes persones en adaptar-se a l'escola. Aleshores, vam recordar un programa estudiat anteriorment a l'Universitat, anomenat ''INCLUD-ED''. Per això, creguem que és oportú dedicar una entrada al nostre blog sobre ell per a poder proporcionar a futurs pedagogs una ferramenta nova i orientar cap a una educació millor.

Les propostes d’aquest projecte van dirigides sobre tot a les administracions educatives, el professorat, directors/es i les families i la comunitat. Podrem encontrar temes sobre la segregació de l’alumnat en diferents itineraris educatius, que afecta profundament a l’èxit acadèmic i a les seues possibilitats de futur. Quan abans comença la segregació, majors són les diferències apreciables entre els alumnes situats en els diferents itineraris. Els agrupaments homogenis no milloren sino empitjoren el rendiment general dels estudiants amb pitjor nivell d’aprenentatge. La divisió també incrementa les diferències entre el rendiment de l’alumnat: disminueix l’èxit dels que tenen menys nivell, mentre els que tenen més s’hi beneficien, o el seu rendiment no s’hi veu afectat. Els grups més vulnerables són els més perjudicats pel agrupament homogeni, tant quan es referix a oportunitats d’aprenentatge com a les relacions entre grups. En alguns grups heterogenis és possible que tant l’alumnat amb més alt rendiment com el de pitjor rendiment tinguen bons resultats. A més, l’interacció, la cooperació i el diàleg entre l’alumnat amb diferents nivells te un efecte positiu entre els grups, el comportament i el desenvolupament de les habilitats socials. És necessari establir una distinció entre també els agrupaments mixtes / inclusió. Per conseguir fer una distinció entre els anteriors tipus d’agrupaments em d’analitzar com es donen els recursos de manera més efectiva (en agrupaments homogenis o mitjançant inclusió. En el cas d’aquesta, els grups més dèbils tenen més oportunitats d’aprendre i arribar a experimentar relacions positives.

L’interacció de l’alumnat amb la resta dels agents socials implicats en l’educació influeix directament sobre el seu rendiment escolar, també és important la formació que reben les families i els altres membres de la comunitat. Hi han una mena d’estudis que incideixen en l’existència d’altres factors amb una gran incidència sobre els resultats acadèmics (participació de les families, comunitats, programes educatius). Aquesta participació afavoreix a l’interacció cultural, que s’hi reflecteix a la vegada en l’èxit escolar. El que significa que l’implicació de les families contribueix a la millora en els centres escolars, ja que l’alumnat que pertany a minories es deixa de sentir apartat, també els alumnes amb discapacitat, de forma que es transformen les relacions amb el centre escolar. Afavoreix la creació de models de gènere alternatius I permet contruir relacions entre gèneres més igualitàries. Les 5 maneres que te la familia de participar són: informativa, consultiva, decissoria, evaluativa i educativa.

Parlant de manera més personal, el que fa la segregació en itineraris és preparar-nos per a un món laboral, especialitzar-se a molt temprana edat al que vols dedicar-te per a tota la teua vida, Però, si aleshores l’escola està per a aprendre, en aquest tipus em deixat molts valors de banda. Aquesta proposta ve de la mà de la famosa LOMQE, preparant sers automatitzats per a una vida professional, perquè segons aquesta, ‘’cada alumne te un talent. La naturalesa del talent diferix entre ells. Per això són necessaries diferents trajectories’’. Per a que quede clar, talent és igual a graus científics o humanístics. Aquí no te cabuda la música, ni el ball, ni l’art, no es refereix a ixe talent, i tampoc l’importa. Mostra ací el caràcter elitista i classista en poques paraules de la llei.

 

L’alumnat, quan s’incorpora a un centre educatiu no te el mateix punt de partida. Està condicionat per diferents nivells econòmics, socials i culturals de les families i el propi alumnat. El nostre sistema educatiu deuria equilibrar i compensar aquestes desigualtats, no agreujar-les. No cap un tractament igualitari per a tots, ja que la conseqüència és el reforç i la continuïtat d’aquestes diferències entre els estudiants. Consolida la desigualtat inicial, discrimina als més vulnerables i premia als que la LOMQE denomina com a ‘’talents’’. No hi ha programes dirigits per als estudiants que necessiten reforç. Si no estudien o no s’esforcen, sel’s abandona. Res importen les causes que incideixen en el procés d’aprenentatge ni la falta de motivació de l’alumnat.



Per altra part tenim l’exemple dels grups heterogenis i l’inclussió. Aquestos potencien l’aprenentatge instrumental i ajuden a l’alumnat en el seu desenvolupament emocional i a desenvolupar valor d’aprenentatge. Avancen fins a l’aprenentatge dialògic, que implica als familiars i a la comunitat en el seu conjunt en el procés d’aprenentatge. L’alumnat amb baix rendiment es beneficia al ritme de treball dels grups més avançats. Quan existeix una bona organització de l’aula i els recursos, l’alumnat amb discapacitats aconseguix millors resultats acadèmics i desenvolupa una major autoestima en classes integrades que a classes on estiguen separats del grup de referència. Fomenta així el respete mutu, la solidaritat, l’acceptació a la diversitat i l’aprenentatge d’actituds de col·laboració entre els i les alumnes.



La LOMQE és la conseqüència de ser una llei a la qual no han participat pedagogs ni pedagogues. La qual ha fet que l’educació siga una carrera per tal de conseguir puntuacions més altes en proves mundials de l’educació, que contrariament són antipedagògiques i s’hi deixen als estudiants, a les persones més important d’aquest procés, de banda. Ara no importa si quan acabes l’escola has conseguit una sèrie de valors i competències humanes, sino, si has obtés almenys un 5 en assignatures troncals, que per ningún cas seràn ni art, ni música, ni ball... És trist que tinguent mil·lers de programes i projectes, entre un d’ells el INCLUD-ED, continue sent la nostra escola, un mitjà de preparació per al món laboral i no un espai dirigit a l’ensenyança.

Gràcies per l'atenció, 

Andrea Mataix Valiente

JAUME MARTINEZ BONAFÉ ENTRA EN LA NOSTRA AULA I ENS FA REFLEXIONAR

                                                                                         ... DUES PEDAGOGUES EN PROCÈS

Tal com estava previst, avui ha vingut a visitar-nos Jaume Martínez Bonafé. Tothom tenia moltes preguntes preparades per a , i no és per a menys! després d’haver-nos submergit en la seva trajectòria professional la nostra curiositat tenia un objectiu clar: entrar en conversa amb aquesta eminència (o almenys és el nostre cas). Doncs, malgrat voler sorprendre’l amb les nostres preguntes, ens ha sorprès ell a nosaltres amb dues qüestions:

                                   “És possible treballar sense assignatures?”

                                   “És possible treballar sense llibre de text?”

Aquestes han donat peu a un extens debat davant el desenvolupament del qual ell ha plantejat una tercera pregunta “Quan i perquè comença el llibre de text?” a la qual ell ha contestat amb uns arguments que nosaltres voldríem reflexar en el nostre blog, en el nostre espai: 

Un llibre de text sorgeix en un context on es requeria un text que tingués la veritat absoluta, era el que valia, doncs era - i és actualment per a molts- el que feia pràctica una teoria, però ens deguem preguntar: Quina és la teoria que està darrere del llibre de text?

Els nens i les nenes tenen dret a ser reconeguts en el seu context social, l’escola és, per tant, la institució que ha de garantir aquest dret, si el temari és tancat, si fem cas al llibre de text, deixem de banda aquest dret.

Bon objecte de reflexió per a aquells, que com nosaltres ens volem dedicar a l’educació.

RESPOSTA A LA NOSTRA PREGUNTA

Els materials curriculars deurien ser políticament neutres?

"Sí, per descomptat, però quina és la millor manera per ser politicament neutral? Contrastant diversos discursos, no treballar sols amb un discurs. L’història no és dir el que va passar sino l’opinió del que va passar, la qüestió gira entorn a ensenyar a pensar críticament llegint els fets reals, les peces d’evidència i la documentació."

Gràcies per la vostra atenció, gràcies Jaume Martínez Bonafé.

Sandra Tomàs Carrió

ENTREVISTA A JAUME MARTÍNEZ BONAFÉ

En la propera sessió del dia 21 d’octubre, rebrem en la nostra aula a Jaume Martínez Bonafé, el qual fou mestre d'escola en els seus deu primers anys de treball com a docent, posteriorment va treballar com a professor titular al Departament de Didàctica i Organització Escolar en la nostra universitat (Universitat de València), tot i que en l’actualitat es troba jubilat, caldria comentar que destaca per haver sigut un important militant dels Moviments de Renovació Pedagògica.

Ha impartit cursos, seminaris i conferències en diverses universitats espanyoles i de Llatinoamèrica; té capítols en diverses publicacions col·lectives i ha en diferents revistes d'educació espanyoles i estrangeres; ha dirigit investigacions sobre les polítiques de control a través del material curricular, i sobre les relacions entre coneixement i poder en el discurs de la formació del professorat, ací cal destacar la seva especialització en els llibres de text com a recurs material en educació. Entre les seves obres caldria destacar: Programació i Avaluació de l'Ensenyament (en col·laboració amb B. Salines) (1988); Renovació pedagògica i Emancipació Professional (1989); Projectes Curriculars i pràctica docent (1991); Planificació Didàctica i Professionalitat Docent (1993); Treballar a l'escola. Professorat i reformes en el llindar del segle XXI (1998). Va dirigir una investigació per al CIDE sobre les possibilitats i els límits de l'escola com a esfera pública, de la qual van sorgir els materials Viure la democràcia a l'escola (2000).

Aprofitant que ve a veure’ns per augmentar el nostre bagatge pel que fa al llibre de text com a material que s’utilitza en les aules per a l’ensenyament, hem decidit que li farem les següents preguntes:

1. Qué és el que et va portar (quina era la teva motivació) a crear una ferramenta per poder analitzar els materials escolars i curriculars?

2. Els materials curriculars deurien ser políticament neutres?

3. Consideres que els docents actuals dediquen el temps necessari per escollir els materials més adequats al context en el qual van a treballar?

4. Te a veure alguna cosa la utilització massiva i majoritària dels llibres de text i el seu treball monòton i mecànic amb la falta d’autonomia evident en l’alumnat

5. Seria capaç un professor/a d’impartir una matèria tot el curs sense un llibre de text i la seua corresponent guía didàctica?

6. Creus que es prepara de forma adequada a l’alumnat llimitant els recursos d’aprenentatge a llibres de text allunyats dels interessos i capacitats de la majoria?


Gràcies per l'atenció,

                                      Sandra Tomàs Carrió

ENTRADA COMPLEMENTÀRIA

DUES PEDAGOGUES EN PROCÉS...

LA GAMIFICACIÓ 🕹

Aprofitant que en el debat de classe  dels últims dies (14 i 15 d’octubre) va ixir el recurs de la Gamificació, però no s’arribà a conclusions clares sobre la seva utilitat i de les seves propostes educatives  “innovadores”, hem cregut convenient dedicar un espai en el nostre blog on considerem els avantatges i els inconvenients de la Gamificació.

Segons un article que hem buscat sobre gamificació (a la web de EDUCACIÓN 3.0), intenta conseguir tres clars objectius: per un costat la fidelització amb l’alumnat, al crear un vincle amb el contingut que s’està treballant. Per altra banda, busca ser una ferramenta contra l’aborriment i motivar-los. Finalment vol optimitzar i recompensar l’alumne en aquelles feines en les que no hi ha ningun altre incentiu que no siga el propi aprenentatge. Molts docents relaten que el seu caràcter lúdic facilita l’interiorització de coneixements dels seus alumnes d’una forma més divertida, generant una experiència positiva en ells. A més consideren que és una gran oportunitat per a treballar aspectes com la motivació, l’esforç, la fidelització o la cooperació. En referència al component emocional, els parlem dels següents factors afectius que es poden estimular per mitjà de la gamificació: dependència positiva, la curiositat i l’aprenentatge experiencial, protecció de l’autoimatge i motivació, sentit de competència, autonimía i tolerància a l’error.

Quant als avantatges de la gamificació caldria destacar la creació d'un ambient a l'aula que fomenta la innovació i la creativitat entre l'alumnat; és una pràctica que sol agradar a la majoria de l'alumnat; fomenta la capacitat competitiva de l'alumnat (aspecte que requereix cautela, ja que es pot convertir, al mateix temps en un desavantatge segons l'àmbit en què ens trobem); si s'utilitza per a la formació en l'àmbit empresarial ha estadístiques que confirmen la relació de l'ús de la gamificació en la millora del màrqueting; enforteix les relacions entre l'alumnat; facilita la dinamització del grup; contribueix a la motivació i la creativitat dels alumnes i les alumnes; fomenta la participació de l'alumnat en les plataformes d'ensenyament a distància (García & Hijón, 2017); suposa una millora en les qualificacions dels exàmens finals; i es relaciona amb l'augment del nombre de tasques que realitza l'alumnat a classe, o en altres paraules fomenta la implicació de l'alumnat en la dinàmica de l'aula.

Pel que fa als desavantatges d'optar per la gamificació, cal comentar que suposa una inversió econòmica notable (segons la tècnica per la qual s'opti), requereix una inversió important de temps i materials, en alguns casos també de recursos personals; pot ser que no millori la motivació en considerar la gamificació com un recurs habitual a l'aula i que es perdi així "la efecte novetat" (García & Hijón, 2017); s'ha de vigilar l'ús de les recompenses que normalment comporta la gamificació ja que pot generar "rànquings" amb efectes negatius en l'alumnat; suposa una gran càrrega de treball per als professors que duen a terme aquest recurs; i finalment, requereix molta implicació per part de l'alumnat que en cas de no ser suficient suposaria un impediment per dur-la a terme.

Bibliografía:

Ferreira, S., & Lacerda, G. (2018). Gamificación como estrategia didáctica. Aplicación en la formación del profesor. Tendencias Pedagógicas, 113- 125. 

García, M., & Hijón, R. (2017). Análisis para la gamificación de un curso de Formación Profesional. Revista Iberoamericana de Informática Educativa, 46-60.

Vélez, I. (2016). La gamificación en el aprendizaje de los estudiantes universitarios. Rastros Rostros, 27-38.

Gràcies per l'atenció,

Andrea Mataix i Sandra Tomás