DUES PEDAGOGUES EN PROCÈS...
Parlem sobre els entorns virtuals d’aprenentatge!
“Aprender y enseñar en entornos virtuales: actividad conjunta, ayuda pedagógica y construcción del conocimiento.” per Javier Onrubia
“Alguns models de e-learning, es basen en la distribució i provisió de continguts tancats i estandarditzats” Aquesta idea està extreta del text de Onrubia. Nosaltres no podem manifestar major adhesió a aquest argument. Consideran la perspectiva constructivista presentada en el mateix escrit, resulta complicat que l’alumnat aprenga si els continguts no estan adaptats al seu enteniment, i cap la possibilitat que els i les alumnes que realitzen aquest tipus de cursos a distància caiguen en la temptació, lluny d’aprofitar la informació o continguts facin trampes del tipus: anat copiant i pegant la informació en les proves avaluatives que se’ls proposen. Aleshores, com a pedagogues en procès que som, considerem que aquests entorns virtuals d’aprenentatge mereixen atenció pel que fa a l’hora d’analitzar, no tant el contingut que tenen o la seva estructura - que pot ser més o menys clara, més o menys atractiva-, sino la seqüència didàctica que suggereix.
Parlant de la perspectiva constructivista, el que suggereix a l’hora de dur a terme una activitat s’atenguin a dues bases o dos pilars fonamentals, per un costat a l’estructura lògica, la qual fa referència a la propia organització adequada del material. I, per l’altre costat, a l’estructura psicològica, que és refereix a l’organització del material per a un alumne concret.
Teniem un dubte, Carles Monclús, ens el resol!
“Del mismo modo, un modelo de diseño como el que estamos planteando permite incorporar algunos elementos adicionales en el planteamiento de problemas clásicos en relación con el diseño de objetos de aprendizaje como la reusabilidad o la granularidad. Así, y por lo que hace referencia al primero de ellos, la perspectiva que estamos dibujando sugiere que la flexibilidad y la apertura de los objetos de aprendizaje pueden ser elementos clave para su reusabilidad: en efecto, la posibilidad de reutilizar un objeto de aprendizaje no tiene que ver, desde esta perspectiva, únicamente con su tamaño o sus características técnicas, sino también con el grado en que un determinado profesor pueda modificarlo, diversificarlo y adaptarlo desde el punto de vista pedagógico o instruccional a las características concretas de los alumnos, situaciones y contextos en que va a emplearlo. En cuanto al segundo, el problema de la granularidad se plantea necesariamente, desde esta perspectiva, como una cuestión esencialmente educativa y relacionada con los procesos de planificación de la enseñanza: la decisión sobre el “grano” más adecuado para los objetos de aprendizaje debe considerar, en cualquier caso y eventualmente entre otras variables, la cuestión de qué tipo de “unidades” básicas de planificación de sus procesos virtuales de enseñanza y aprendizaje usan y requieren los profesores, y de si esas unidades son de la misma naturaleza y dimensión en distintos contextos de uso.” (Onrubia, pp. 11)
No enteniem el que ens volia dir l’autor en l’anterior paràgraf, després de l’explicació/aclaració que ens ha fet el professor podem afirmar que pel que fa als criteris de reusabilitat i al de granularitat: el que ens vol dir el autor és que un material ha de tenir diversos usos, i a mesura que anem concretant en la matèria que volen transmetre, menor serà el grau de reusabilitat del mateix material.
I per acabar... Un concepte important!
NEUTRALITAT PEDAGOGICA: es refereix que en el disseny que té una plataforma dóna la possibilitat de treballar el contingut d’una manera o d’una altra, és a dir, ens està condicionant, no és educativament neutral. Hem de fixar-nos especialment en els materials de resposta tancada.
Gràcies per la vostra atenció,
Sandra Tomàs Carrió
No hay comentarios:
Publicar un comentario