DIARI DE CLASSE 11/11/19- 12/11/19

DUES PEDAGOGUES EN PROCÈS...

Parlem sobre els entorns virtuals d’aprenentatge!

“Aprender y enseñar en entornos virtuales: actividad conjunta, ayuda pedagógica y construcción del conocimiento.” per Javier Onrubia

“Alguns models de e-learning, es basen en la distribució i provisió de continguts tancats i estandarditzats” Aquesta idea està extreta del text de Onrubia. Nosaltres no podem manifestar major adhesió a aquest argument. Consideran la perspectiva constructivista presentada en el mateix escrit, resulta complicat que l’alumnat aprenga si els continguts no estan adaptats al seu enteniment, i cap la possibilitat que els i les alumnes que realitzen aquest tipus de cursos a distància caiguen en la temptació, lluny d’aprofitar la informació o continguts facin trampes del tipus: anat copiant i pegant la informació en les proves avaluatives que se’ls proposen. Aleshores, com a pedagogues en procès que som, considerem que aquests entorns virtuals d’aprenentatge mereixen atenció pel que fa a l’hora d’analitzar, no tant el contingut que tenen o la seva estructura - que pot ser més o menys clara, més o menys atractiva-, sino la seqüència didàctica que suggereix.

Parlant de la perspectiva constructivista, el que suggereix a l’hora  de dur a terme una activitat s’atenguin a dues bases o dos pilars fonamentals, per un costat a l’estructura lògica, la qual fa referència a la propia organització adequada del material. I, per l’altre costat, a l’estructura psicològica, que és refereix a l’organització del material per a un alumne concret.

Teniem un dubte, Carles Monclús, ens el resol!

“Del mismo modo, un modelo de diseño como el que estamos planteando permite incorporar algunos elementos adicionales en el planteamiento de problemas clásicos en relación con el diseño de objetos de aprendizaje como la reusabilidad o la granularidad. Así, y por lo que hace referencia al primero de ellos, la perspectiva que estamos dibujando sugiere que la flexibilidad y la apertura de los objetos de aprendizaje pueden ser elementos clave para su reusabilidad: en efecto, la posibilidad de reutilizar un objeto de aprendizaje no tiene que ver, desde esta perspectiva, únicamente con su tamaño o sus características técnicas, sino también con el grado en que un determinado profesor pueda modificarlo, diversificarlo y adaptarlo desde el punto de vista pedagógico o instruccional a las características concretas de los alumnos, situaciones y contextos en que va a emplearlo. En cuanto al segundo, el problema de la granularidad se plantea necesariamente, desde esta perspectiva, como una cuestión esencialmente educativa y relacionada con los procesos de planificación de la enseñanza: la decisión sobre el “grano” más adecuado para los objetos de aprendizaje debe considerar, en cualquier caso y eventualmente entre otras variables, la cuestión de qué tipo de “unidades” básicas de planificación de sus procesos virtuales de enseñanza y aprendizaje usan y requieren los profesores, y de si esas unidades son de la misma naturaleza y dimensión en distintos contextos de uso.” (Onrubia, pp. 11)

No enteniem el que ens volia dir l’autor en l’anterior paràgraf, després de l’explicació/aclaració que ens ha fet el professor podem afirmar que pel que fa als criteris de reusabilitat i al de granularitat: el que ens vol dir el autor és que un material ha de tenir diversos usos, i a mesura que anem concretant en la matèria que volen transmetre, menor serà el grau de reusabilitat del mateix material.

I per acabar... Un concepte important!

NEUTRALITAT PEDAGOGICA: es refereix que en el disseny que té una plataforma dóna la possibilitat de treballar el contingut d’una manera o d’una altra, és a dir, ens està condicionant, no és educativament neutral. Hem de fixar-nos especialment en els materials de resposta tancada.

Gràcies per la vostra atenció,

                                               Sandra Tomàs Carrió

MATERIALS I RECURSOS D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

DUES PEDAGOGUES EN PROCÉS...

MATERIALS I RECURSOS D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Per començar, farem una mena de reflexió després d'haver buscat informació. Elaborarem un anàlisi crític sobre aquestos materials:

REFLEXIÓ❗️

Es fa necessari parlar de l’escola com una institució promotora del canvi, un canvi que és precís per a la transformació continua a la societat, i per a això, no són necessaries reformes estructurals del sistema, sino d’innovacions educatives permanents tant a l’organització escolar com al currículum. Com a pedagogues, tenim la responsabilitat d’oferir a tots els alumnes els recursos necessaris per a aconseguir un desenvolupament integral. Per a això, també haurem d’estar preparades per a emprar les tècniques i ferramentes adequades per a conseguir-ho. 

A la societat ens encontrem amb canvis continus que s’hi veuen reflexats a les aules on és habitual encontrar-se una gran diversitat social i cultural. Però també deuriem entendre el terme de diversitat a aquells alumnes que presenten necessitats específiques de recoltzament educatiu, i per la qual cosa precisen d’una atenció personalitzada. L’escola, com a institució educativa deu estar lligada a l’evolució de la societat, el que requereix una nova ajustació en la concepció del terme ‘’educació’’, amb la finalitat de crear un espai on predomine l’equitat, la justicia, el respete i l’igualtat d’oportunitats, per això, el recurs que hem elegit és tan important.

Aquestes són les nostres conclusions respecte al tema i les webs que a classe hem explorat, però...

Per tal de saber-ne una mica més sobre aquest...

👉🏼És un espai gestionat per la Coordinació TAC i Seminari d'Informàtica

👉🏼En aquest espai es pretén fer un recull de tot el que fa referència a l'entorn de les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) mitjançant l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

Quan entrem hi veiem aquesta imatge…

Aquestes són algunes de les ‘’apps’’ que s’hi poden utilitzar per a la recerca de l’informació per a saber-ne més sobre les NEE. I per finalitzar l'entrada, veiem necessari sel·leccionar aquesta frase de González, M. i López, M. sobre les noves tecnologies i l'atenció a la diversitat.

''Les noves tecnologies donen oportunitats a tothom, és per aquest motiu que la seva presència a la comunitat educativa és fonamental. Les TAC ofereixen instrumentscompensatoris i adequats per realitzar les mateixes activitats educatives que la resta dels alumnes o poden oferir unaalternativa o ajuda en aquella activitat que, segons les necessitats de l'alumne, aquest pugui trobar una dificultat afegida per assolir-la o per dur-la a terme. També permeten augmentar el grau d'autonomia personal de l'alumne. Les TAC faciliten el poder treballar sols, sense ajuda dels altres i de retruc augmentar la seva autoestima.  "Podem afirmar que les noves tecnologies, en el món actual i de cara al futur, obren un camí d'esperança en l'educació especial i en la vida ordinària de les persones amb NEE"

(González, M. i López, M., 1994)

Gràcies per l'atenció,

Andrea Mataix Valiente

ENTRADA COMPLEMENTÀRIA, ELS RECURSOS PER A L'ENSENYAMENT DELS NOSTRES AVANTPASSATS.

ELS MATERIALS I RECURSOS PER A L'ENSENYAMENT DELS NOSTRES AVANTPASSATS.

👵👴

A Dues Pedagogues en procés l’altre dia vam estar pensant sobre els materials i recursos que tenim a l’ensenyament a l’actualitat, però, com seria abans? S’imagineu l’educació i els recursos que farien servir els nostres avis? Vam tindre una idea genial i fer una recerca de materials, fotografies, etc; ens complau ensenyar-vos tot allò que vam trobar!

La propietaria és Beatriz Carrió Navarro, de Pedreguer (Alacant), 1981.

‘’Aquestos llibres primer van ser dels meus germans, jo sóc la petita de quatre, diem que els vaig heretar. Durant la meua etapa escolar es parlava castellà, sols teníwm una assignatura en valencià. Em feien llegir llibres d’història, ‘’El quijote’’, ‘’El principito’’, ‘’El Lazarillo de Tormes’’ era una lectura obligatòria, ens el llegiem a casa i després la professora ens feia unes preguntes tipus test per a comprovar que tots l’havíem llegit.’’

📖📖📖

La propietaria és Josefina Navarro González, a Pedreguer (Alacant) 1977-1985.

‘’Aquestos són tots els butlletins de la meua filla MªCarmen. En l’actualitat l’EGB equival als últims anys de la primaria que coneguem ara i a l’ESO, però estava enfocada d’una altra manera. Començaven amb 7 anys i acabaven l’educació obligatòria amb 14. Alguna cosa que s’observa molt bé al ajuntar tots els butlletins és el canvi de nom del col·legi on van estudiar les meues filles. Es tractava d’un col·legi públic petit anomenat ‘’Colegio Nacional Comarcal Francisco Franco’’, Allí anaven tots els xiquets del poble i a l’any 1984 se li va canviar el nom de Col·legi Públic Trinquet-Alfàs.’’

📖📖📖

La propietària és Marita Mascarell Rocher (1975-1977)

“És una multicopista vietnamita utilitzada per gups universitaris o no antifranquistes, per a divulgar clandestinament publicacions en contra del Règim de Franco. Nosaltres en l’escola utilitzavem una diferent que era com una coca que féiem amb gelatina de peix per a fer còpies manuals, després ja compràrem la multicopista d’alcohol.”

REFLEXIÓ

Ens feia curiositat explorar aquells materials i recursos que els nostres pares, mares i avis feien per tal de facilitar la seqüència d'ensenyança-aprenentatge. Com podem observar, encara que l'estètica ha canviat (oviament) no ha canviat tant com donar una classe. Per exemple, Jaume Martínez Bonafé fa una crítica al llibre de text (material que no ha canviat durant anys) ja que és un material que ha marcat la nostra educació i mentre passen els anys i aquest continua a les nostres vides. Per això, veiem molt interessant el projecte per tal de crear el nostre propi material didàctic, adaptat a un alumnat i a unes necessitats. Tot comença de la nostra mà. Som dues pedagogues en procés i així ho farem veure!

📖📖📖

Gràcies per l'atenció,
Andrea Mataix i Sandra Tomàs

PARLEM DEL JCLIC!

DUES PEDAGOGUES EN PROCÈS... AVUÍ HEM APRÈS UN NOU RECURS: EL JCLIC

🔍Per a saber-ne una mica més sobre Jclic…🔍

"Convé saber que està format per un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats ... Les activitats no s'acostumen a presentar soles, sinó empaquetades en projectes. Un projecte està format per un conjunt d'activitats i una o més seqüències, que indiquen l'ordre en què s'han de mostrar. JClic està desenvolupat en la plataforma Java, és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i sistemes operatius. L'antecessor del JClic és el Clic, una aplicació que des de 1992 ha estat utilitzada per educadors i educadores de diversos països com a eina de creació d'activitats didàctiques per als seus alumnes. Més recentment, el projecte JClic.js ha permès utilitzar les activitats JClic en qualsevol navegador web i en qualsevol dispositiu, incloent mòbils, tablets i Chromebooks, sense que sigui necessari instal·lar Java."

En Dues Pedagogues en procés decidim agafar una de les pàgines anomenada ‘L’alfabet’’. 📚💻

Si voleu saber-ne més sobre aquesta perquè us pareix interessant, aquí us deixem el link!

💻 index.html 💻

Reflexió...

A partir de tots els recursos que hem anat observant a totes les classes, aquest seria altre més. És novedós ja que inclou, com a l’anterior WebQuest, les TIC a l’ensenyament. Ens ha semblat interessant per tal d’analitzar aquesta activitat en concret ja que veiem que està destinada a un públic d’una edat molt reduïda.
Altre punt fort o aspecte positiu és que l’alumnat mitjançant aquest recurs podria aplicar els coneixements que ha après jugant - se’n recordeu quan vam parlar de la gamificació en una de les nostres entrades complementàries? Doncs aquest seria un bon exemple!-.

Malgrat el que hem valorat com a positiu, ens pareix una mica complicat el introduir la lectura i l’aprenentatge de l’alfabet en aquest cas per mitjà de la tecnologia. Altre aspecte negatiu que destaquem d’aquest recurs, és que fomenta la individualitat, al mateix temps que suggereix un espai tancat pel que fa al context d’aprenentatge, la qual cosa discrepa amb el concepte que nosaltres com a futures professionals de l'educació del que seria una vertadera renovació pedagògica. A més, i per acabar, un tret que comparteixen totes aquestes pàgines en comú es el de tindre preguntes concretes i molt tancades, amb una única possibilitat de resposta.

Gràcies per la vostra atenció,

Andrea Mataix i Sandra Tomàs

DIARI DE CLASSE 4/11/19

DUES PEDAGOGUES EN PROCÈS...

Treball de l'article📄:

SECUENCIAS DE APRENDIZAJE ¿UN PROBLEMA DEL ENFOQUE DE COMPETENCIAS O UN REENCUENTRO CON PERSPECTIVAS DIDÁCTICAS?

Resumint molt breument els continguts significatius que hem pogut observar a l’artícle, podem afirmar que en aquest text el que fa és una crítica a l’enfocament orientat per competències, al·legant que no fomenta o ofereix una forma específica de treballar aquestes en el aula, centrant-se en el producte de l’ensenyament i no en el procés educatiu, que no desmereix atenció. Per això en el propi text s’ofereix una seqüència d’aprenentatge.

En aquest sentit, els aspectes claus o conclusions que hem parlat en l’aula:

👉El que es planteja en la part inicial és que el plantejament de les competències, el qual és entès com a renovació pedagògica té una greu carència, no planteja cap mena d’aplicació pràctica.

👉No s’ha de deixar de banda la pràctica educativa.

👉Les competències fan que es recupere l’enfocament de la Taxonomia de Bloom (que pretén el mesurament acurat dels resultats educatius), i limita la reflexió del que es porta a terme en l’aula.

👉Treballant per competències té algo positiu, i és que trenca l’enciclopedisme tradicional.

👉Pel que fa a l’avaluació, es diu que està centrada en l’assoliment de les pròpies competències i no enfocada en el procés educatiu i en el que s’esdevé a diari en l’aula.

Una de les frases que destaquem i ens sembla pertinent respecte amb la nostra professió i els continguts que repetidament ens han ensenyat, seria la de la pàgina 14, una que diu:

"Calidad es más un discurso, un imaginario social que una realidad, calidad traducida a indicadores y estándares convierte a este tipo ideal en algo imposible frente a una realidad social marcada por las diferencias: económicas, culturales, producto tanto de la desigualdad social, de la pobreza que genera la inmigración y desarraigo cultural de quienes abandonan sus lugares de origen" 

Els aspectes que s'han parlat respecte a aquesta cita és que fa referència a la crítica al model de competències. Darrere d’aquest discurs "saber fer" podia parèixer un avanç però comporta estandarització i es converteix en un retorn a la pedagogia dels anys 60. No sabem exactament què vol dir "qualitat" dins del context educatiu. 

La frase que ens va recalcar Carles important al text és: 

"El enfoque por competencias no resuelve por si mismo está cuestión, sostenemos que en estricto sentido no hay secuencias de aprendizaje desde la perspectiva de competencias, sino que el enfoque  de competencias para su desarrollo didáctico necesariamente tiene que apoyarse, tanto en los instrumentos -trabajo por casos o por proyectos- que retoma del movimiento escuela activa, así como de los principios que subyacen en la conformación de secuencias didácticas"

Gràcies per la vostra atenció,

                                                        Sandra Tomàs Carrió

LES WEBQUEST

DUES PEDAGOGUES EN PROCÉS...

     

Investigar en la Web és senzill i de simple aplicació, ja que és fàcil de realitzar i permet que tant novells com experts en Internet participen. Investigant en la web s'incorpora als estudiants a tasques efectives, estimula a la col·laboració i discussió, i és de fàcil integració en el currículum escolar. El professor o professora ha de suggerir un tema d'exploració i apuntar a alguns llocs de la Web on l'estudiant anirà a buscar la informació que necessita. A mesura que els docents van familiaritzant-se amb la web i els mecanismes de busca, i aprenen a desenrotllar estratègies d'optimització del seu saber a través de la comunicació, busca i processament d'informació, passen a proposar els temes i l'alumnat només buscarà les solucions. En l'últim estat de total autonomia, els estudiants poden proposar temes d'interés al profesor/a que passa a triar entre ells el que siga més convenient per a l'aprenentatge personal i del grup.

A la nova entrada del blog de Dues Pedagogues en Procés analitzarem una d’aquestes WebQest per a poder esbrinar com s’hi donaria la seqüència didàctica. S’anomena ‘’Sí a la iterculturalitat’’ i està realitzada per Berta Bigas Puente.

Com podem observar, a la pàgina principal ens mostra les dades de la professora i del curs en concret a qui va dirigit el curs. Ens semblava interessant agafar com a exemple una pàgina relacionada amb interculturalitat ja que a cursos anteriors ens ha cridat l’atenció el tema. Us deixem ací l’enllaç per si voleu pegar-li una miradeta!

https://sites.google.com/a/xtec.cat/si-a-la-interculturalitat/home

És una nova forma que suggereix diferents seqüències d’ensenyament. Ja estàvem farts del llibre de text! Però, com hi podria ser la dinàmica d’un curs fent ús de la Webquest?

Amb aquesta en concret, es treballa mitjançant activitats propostes, hi ha una sèrie de tasques per a treballar el tema al qual ens referim i per a que els alumnes i les alumnes puguen mostrar més interés sobre el tema. En total són unes 5, cadascuna especificada. També, conta amb una mena de recursos audiovisuals facilitadors per a l’aprenentatge, com per exemple: entrevistes, vídeos a youtube, etc.

Per a una correcta avaluació de les sessions i del treball fet durant l’assignatura, contem amb la rúbrica per a una correcta realització, adaptant-se al format exigit pel professorat que imparteix el curs, i finalment una conclusió i una guía didàctica per a que qualsevol persona puga fer ús del contingut.

QUÈ PENSEM NOSALTRES? 

Les Webquest són una estratègia didàctica en què els alumnes són els que realment construïxen el coneixement. Poden treballar individualment, en parelles o en grups, se'ls assignen rols i han d'elaborar un producte que va des d'una presentació, o un document, fins una escenificació teatral, un article d'opinió o un guió radiofònic, etc., ajustant-se el més possible als distints rols. Les Webquests no són només una nova manera perquè el professorat ensenye, també són una nova estratègia perquè els alumnes i les alumnes aprenguen.

Gràcies per l'atenció,

Andrea Mataix

DIARI DE CLASSE 29/10

DUES PEDAGOGUES EN PROCÈS...📚                                  AVUI EN CLASSE...📝

Hem vist una primera part del documental  ‘’Canviar l’escola amb Freinet’’. El que principalment parla al vídeo és Jaume Martínez Bonafé sobre la filosofia Freinet.

                                       Qui és?👤

''Aquest és Célestin Freinet que va néixer als Alps francesos de Provença, on va ser pastor. Aquest fet el va posar en contacte amb la natura, amb la terra i amb la gent en el si d'una família humil.

Va plasmar a l'escola els principis d'una educació pel treball i d'una pedagogia moderna i popular. Les seves teories i aplicacions beuen de l'Escola Nova, però adquireixen un caràcter democràtic i social.

Estipula, com a base psicològica de la seva proposta educativa, la idea de "tempteig experimental", considera que els aprenentatges s'efectuen a partir de les pròpies experiències, de la manipulació de la realitat que poden realitzar els nens, de l'expressió de les seves vivències, de l'organització d'un context (d'un ambient) en el qual els alumnes puguin formular i expressar les seves experiències.

Una altra consideració que s'ha de tenir en compte és la funcionalitat del treball, crear institucions que impliquin que el treball escolar tingui un sentit, una utilitat, una funció.

Una altra de les aportacions és el principi de cooperació, el qual exigeix ​​la creació d'un ambient a l'aula en què hi hagi elements mediadors en la relació mestre-alumne. Cooperació entre alumnes, alumnes-mestres i entre mestres; aquesta última amb la finalitat de compartir experiències i dialogar, posant en comú els problemes i les possibles solucions, sempre amb l'objectiu de millorar les condicions de l'escola popular. Així la organització de l'aula ha de contemplar la participació dels alumnes en la construcció dels seus coneixements. La construcció pràctica d'aquest ambient educatiu es realitza per mitjà de tècniques que es caracteritzen per potenciar el treball de classe sobre la base de la lliure expressió dels infants en un marc de cooperació.

Com podem veure fa nombroses aportacions al model d'Escola Moderna a què es refereix, i cada aportació més interessant i que tenen molts aspectes en comú amb els models dels que hem parlat anteriorment. ''

     Què pensem nosaltres?🙋🙋

El que més ens ha cridat l’atenció és que hi havia una pràctica molt comú que consistia en enviar-se cartes d’una escola a altra, podia ser individual o col·lectiva dirigida a l’altra escola i pot ser establien uns temes per a parlar, investigar i generar informació entre ambdues institucions.

Considerem que és una proposta, pel seu temps innovadora, que permetia el contacte entre diferents contextos educatius, el qual implicava a l’alumnat en tot moment en la dinàmica de classe, al mateix temps que sugeria un enriquiment social tan positiu com necessari en l’etapa infantil.

Si ho portem a l’actualitat, tenint en compte que vivim en la societat de l’informació i en un món globalitzat, es pot dur a terme la proposta de Freinet, amb l’ús de les TIC, les quals en aquest sentit no suposarien una modernització o innovació en el sentit més estricte, sino sería una manera d’adaptar als nous temps les propostes dels pedagogs, que al nostre pareixer, són de referència.

Gràcies per la vostra atenció,

                                                    Sandra Tomàs Carrió