Diari de classe.

Alguns comentaris sobre el debat del passat 16 de setembre.

La setmana passada vam veure en classe el vídeo anomenat "New experiments in self-teaching", a partir de la seua visualització, se'ns va demanar fer la lectura prèvia d'un text de María Montessori, en concret el de "Ideas sobre mi método". En aquesta entrada ens centrarem en el debat que s'ha generat al voltant del mateix en l'aula.

Treballar aquest text ha donat peu a diverses intervencions que s'han encaminat a llocs diferents, com ve a ser la llibertat que se'ls dona als nens i nenes en les aules i la seua relació amb els materials que s'empren en les aules; també ha sorgit el tema de canviar l'espai en el qual podem fer un debat com el que hem fet sobre el text; i sobre la pretensió científica de Montessori en relació als materials educatius. Tots aquests temes els comentarem ací, ara, fent al·lusió al que s'ha parlat i al que no, ja que el que s'ha comentat en classe ha sigut el detonant per a generar en nosaltres la nostra pròpia reflexió.

En relació a la llibertat que se'ls dona als nens i a les nenes en les aules s'ha citat la frase "El niño, no sólo se mueve continuamente, sino que aprende de un modo contínuo" (pp.2). Ací creiem convenient comentar la concepció que se'n té de la institució educativa, fent una petita crítica de com s'enfoca l'educació des de l'àmbit de l'educació formal destinada als més petits i petites i que resulta ser l'antítesi a l'argument anteriorment citat. Així doncs, l'escola està basada amb teories constructivistes de l'aprenentatge les quals tenen com a màxims representants a Piaget, Vygotsky o Ausubel, aquests concebien l'educació com un fenomen gradual, segons el qual l'aprenentatge s'esdevé d'una manera ordenada, seguint unes passes preestablertes, però això no és cert - i ací la crítica-, qualsevol contratemps, qualsevol sortida que un nen o nena fa del camí preestablert és una oportunitat d'aprenentatge i enriquiment personal, per això considerem que en la frase de Montessori no pot cabre més raó. Per tant, i ací establim l'enllaç entre la nostra crítica i el tema principal del tema que ocupa aquesta assignatura, els materials i recursos que emprem per a facilitar l'aprenentatge dels més petits i petites de la nostra societat deuen ser flexibles i d'ús i interpretació lliure, en el sentit que permeten les "sortides" del camí tant inesperades com necessàries per al seu creixement.

Problema? Solucions!

Enmig del debat s'ha comentat la condició de l'aula 5.3 de l'aulari VI on solem acudir en aquesta assignatura. Desafortunadament, ens trobem d'acord amb l'argument d'aquells que han dit que no és l'espai més idoni per fer una tertúlia o debat, per dues raons: per una banda, la disposició del mobiliari escolar que s'hi troba estratègicament col·locat per dur a terme una classe totalment magistral, ací cal dir que aquesta disposició no es pot canviar, ja que els mobles s'hi troben ancorats al pis; i per l'altra, la impossibilitat d'escoltar com cal a tots els nostres companys i companyes quan fan aportacions, i és que es fa complicat escoltar i entendre bé algú quan no se li pot mirar a la cara, doncs considerem que el llenguatge no verbal és una font imprescindible per a l'enteniment dels arguments d'una persona i per fer del debat un espai on compartir idees de forma fluida. Davant aquest comentari, les dues opcions proposades han sigut bé fer els debats en el jardí de la facultat, cosa que, personalment considerem adequada però sols a curt termini, doncs quan arribe el mal temps s'ha de dir que ens pareix poc factible; o bé el trasllat a altra aula on es puga canviar el mobiliari escolar al nostre gust. Nosaltres estem a favor de la segona opció, aleshores alguna cosa haurem de fer perquè ens canvien d'aula.

Per acabar aquesta entrada, volem comentar alguna cosa que s'ha repetit moltes vegades durant el debat, la pretensió de proposta científica sobre materials educatius que en fa María Montessori. Al final del text, fa al·lusió a la ciència, com aquell element indispensable per a la millora d'un procés pràctic, per això la seua concepció de material d'aprenentatge és la base més sòlida de l'educació dels nens i les nenes, on la mestra o mestre - tenim en compte que la seua proposta està encaminada a l'etapa d'infantil- no és l'eix central, sinó actua com a guia en eixe camí on el o la protagonista no deixa de ser mai l'alumnat. Fruit d'aquesta cientificitat, neix la confiança absoluta de Montessori pels materials que s'empren en l'espai educatiu, nosaltres ens adherim a aquest argument, i per tant afirmem que com a pedagogues en procés - i mai millor dit- haurem d'invertir molt més temps del que hem fet fins ara al llarg de la nostra etapa formativa en aquesta titulació al voltant del tema.

Gràcies per l'atenció, 

          Sandra Tomàs Carrió