DISSENYEM LA NOSTRA AULA IDEAL!

DUES PEDAGOGUES EN PROCÈS… AVUI DISSENYEM LA NOSTRA AULA IDEAL!

En la sessió del passat 23 de setembre el professor ens va demanar que dissenyarem la disposició d'una aula en el nivell d'ensenyament que nosaltres desitgem i altra disposició per a l'aula on estem treballant aquesta assignatura. INTERESSANT!

Pel que fa a la primera petició, hem decidit elaborar un disseny per a una aula de primer de primaria, doncs, ben sabut és que on més s'ha innovat en aquesta qüestió ha sigut en el nivell d'infantil, i que a part, cosa que hem après al llarg d'aquest grau, a vegades un dels problemes o dificultats més recurrent dins de l'etapa d'ensenyament primari dels i les alumnes és, ni més ni menys, la transició d'infantil a primària. Així doncs, ens posem mans a l'obra i us expliquem el model d'aula que hem pensat per fer aquesta transició que en la majoria dels casos sol ser problemàtica o un poc més difícil per als i les alumnes sigui el més fàcil possible.

Disseny d’una aula de primaria:

Com podeu observar, la classe s'hi troba dividida en "racons" on fomentar les diferents competències de l'alumnat.

Disposa d'una zona de jocs, d'una zona de treball en grup, d'una biblioteca amb zona de lectura, d'una zona de cadires i una zona de descans.

Amb quina finalitat?

• Zona de jocs: “Si la lliçó és divertida mai s’oblida” o això diuen, no? Aleshores hem pensat que és imprescindible que els i les alumnes disposen d’una àrea de jocs en l’aula on assistiran tots els dies, per posar en pràctica els coneixements obtinguts, o per aprendre’n de nous.
• Zona de treball en grup: la millor forma de combatre l’aïllament i la competitivitat és sense dubte el treball en grup, competència valorada positivament en tot arreu, aleshores em pensat aquesta zona amb taules rodones, on els alumnes podran treballar els coneixements, debatre, fer assemblees, etc en un lloc apropiat.
• Biblioteca i zona de lectura: normalment les escoles tenen una biblioteca però que la veu de la nostra experiència ens diu que no s’ha utilitzat mai, pot ser perquè son tants els llibres que els nens i les nenes es poden trobar allí que per desconeixement del nivell adequat dels llibres al seu enteniment fan d’aqueixos espais un lloc amb poca utilitat per a ells. Aleshores en aquesta biblioteca, els xiquets i xiquetes podran gaudir d’un espai de lectura amb llibres seleccionats prèviament adients al seu nivell i interessos.
• Zona de cadires: aquest espai es composa de cadires i d’una pissarra digital amb projector, ací l’alumnat podrà veure documentals, pel·lícules, fer exposicions i atendre si escau a alguna explicació.
• Zona de descans: en tota aula d’infantil els nens i les nenes disposen d’una área de descans on per la vesprada fan la migdiada. Quin és el motiu per llevar-los aquest espai de forma tan brusca? Nosaltres considerem el descans una condició essencial per a un aprenentatge òptim, aleshores hem inclòs al nostre disseny una zona de descans on tot alumne o alumna ho necessiti per algun motiu, pugui descansar.

Pel que fa, a la segona petició del professor, anem a explicar la nostra proposta de disseny d’aula per impartir o assistir a l’assignatura de Materials i Recursos per a l’Ensenyament. 

La nostra proposta:

Com podeu veure hem dividit l’espai de l’aula en tres clares seccions: la zona de debat, l’àrea taller i la zona d’informàtica.

El perquè d’aquesta divisió:

• Zona de debat: gran part d’aquesta assignatura la treballem mitjançant textos, a partir dels quals fem tertúlies dialògiques, per aquest motiu és important disposar d’un espai apropiat per aquest fi. Hem decidit posar una moqueta i deixar les taules i cadires (100% mòbils) apart en cas que fessin falta, així podríem seure en forma de cercle, ens podríem dividir en grups, o fer altres activitats sense impediment.
• Àrea taller: un taller? sí. El nom d’aquesta assignatura és Materials i Recursos per a l’Ensenyament, i una tasca que se’ns demana en aquesta és l’elaboració d’un material educatiu, a més hem llegit a Montessori, aneu a dir-nos que no sería una bona idea per aquells que volen elaborar un material educatiu tangible posar-se mans a l’obra? Nosaltres ho trobem necessari.
• Zona d’informàtica: hem afegit aquesta zona, on hi hauran ordinadors de taula i taules buides amb endolls per si algú prefereix treballar amb el seu dispositiu portàtil, ja que això facilitaria una dinàmica d’aula més fluïda, en el sentit que teoria i pràctica tindran lloc en un mateix espai.

Gràcies per l'atenció,

Sandra Tomàs Carrió

Diari de classe.

Alguns comentaris sobre el debat del passat 16 de setembre.

La setmana passada vam veure en classe el vídeo anomenat "New experiments in self-teaching", a partir de la seua visualització, se'ns va demanar fer la lectura prèvia d'un text de María Montessori, en concret el de "Ideas sobre mi método". En aquesta entrada ens centrarem en el debat que s'ha generat al voltant del mateix en l'aula.

Treballar aquest text ha donat peu a diverses intervencions que s'han encaminat a llocs diferents, com ve a ser la llibertat que se'ls dona als nens i nenes en les aules i la seua relació amb els materials que s'empren en les aules; també ha sorgit el tema de canviar l'espai en el qual podem fer un debat com el que hem fet sobre el text; i sobre la pretensió científica de Montessori en relació als materials educatius. Tots aquests temes els comentarem ací, ara, fent al·lusió al que s'ha parlat i al que no, ja que el que s'ha comentat en classe ha sigut el detonant per a generar en nosaltres la nostra pròpia reflexió.

En relació a la llibertat que se'ls dona als nens i a les nenes en les aules s'ha citat la frase "El niño, no sólo se mueve continuamente, sino que aprende de un modo contínuo" (pp.2). Ací creiem convenient comentar la concepció que se'n té de la institució educativa, fent una petita crítica de com s'enfoca l'educació des de l'àmbit de l'educació formal destinada als més petits i petites i que resulta ser l'antítesi a l'argument anteriorment citat. Així doncs, l'escola està basada amb teories constructivistes de l'aprenentatge les quals tenen com a màxims representants a Piaget, Vygotsky o Ausubel, aquests concebien l'educació com un fenomen gradual, segons el qual l'aprenentatge s'esdevé d'una manera ordenada, seguint unes passes preestablertes, però això no és cert - i ací la crítica-, qualsevol contratemps, qualsevol sortida que un nen o nena fa del camí preestablert és una oportunitat d'aprenentatge i enriquiment personal, per això considerem que en la frase de Montessori no pot cabre més raó. Per tant, i ací establim l'enllaç entre la nostra crítica i el tema principal del tema que ocupa aquesta assignatura, els materials i recursos que emprem per a facilitar l'aprenentatge dels més petits i petites de la nostra societat deuen ser flexibles i d'ús i interpretació lliure, en el sentit que permeten les "sortides" del camí tant inesperades com necessàries per al seu creixement.

Problema? Solucions!

Enmig del debat s'ha comentat la condició de l'aula 5.3 de l'aulari VI on solem acudir en aquesta assignatura. Desafortunadament, ens trobem d'acord amb l'argument d'aquells que han dit que no és l'espai més idoni per fer una tertúlia o debat, per dues raons: per una banda, la disposició del mobiliari escolar que s'hi troba estratègicament col·locat per dur a terme una classe totalment magistral, ací cal dir que aquesta disposició no es pot canviar, ja que els mobles s'hi troben ancorats al pis; i per l'altra, la impossibilitat d'escoltar com cal a tots els nostres companys i companyes quan fan aportacions, i és que es fa complicat escoltar i entendre bé algú quan no se li pot mirar a la cara, doncs considerem que el llenguatge no verbal és una font imprescindible per a l'enteniment dels arguments d'una persona i per fer del debat un espai on compartir idees de forma fluida. Davant aquest comentari, les dues opcions proposades han sigut bé fer els debats en el jardí de la facultat, cosa que, personalment considerem adequada però sols a curt termini, doncs quan arribe el mal temps s'ha de dir que ens pareix poc factible; o bé el trasllat a altra aula on es puga canviar el mobiliari escolar al nostre gust. Nosaltres estem a favor de la segona opció, aleshores alguna cosa haurem de fer perquè ens canvien d'aula.

Per acabar aquesta entrada, volem comentar alguna cosa que s'ha repetit moltes vegades durant el debat, la pretensió de proposta científica sobre materials educatius que en fa María Montessori. Al final del text, fa al·lusió a la ciència, com aquell element indispensable per a la millora d'un procés pràctic, per això la seua concepció de material d'aprenentatge és la base més sòlida de l'educació dels nens i les nenes, on la mestra o mestre - tenim en compte que la seua proposta està encaminada a l'etapa d'infantil- no és l'eix central, sinó actua com a guia en eixe camí on el o la protagonista no deixa de ser mai l'alumnat. Fruit d'aquesta cientificitat, neix la confiança absoluta de Montessori pels materials que s'empren en l'espai educatiu, nosaltres ens adherim a aquest argument, i per tant afirmem que com a pedagogues en procés - i mai millor dit- haurem d'invertir molt més temps del que hem fet fins ara al llarg de la nostra etapa formativa en aquesta titulació al voltant del tema.

Gràcies per l'atenció, 

          Sandra Tomàs Carrió

Llistat de materials i recursos educatius. Plutja d'idees

DUES PEDAGOGUES EN PROCÉS...

El nostre grup ha vist convenient distingir entre tres tipus de materials o recursos per a l'ensenyament, separant per una banda els materials convencionals que usualment hem gastat des que érem menuts a les escoles fins a l'actualitat, on han emmergit altres formes d'aprenentatge fent de les noves tecnologies un aliat en aquest àmbit. Per altra banda, ens referim als recursos com a les dinàmiques que podem emprar en tot tipus d'educació, siga formal, no formal o informal.

 

Gràcies per l'atenció,

      Sandra Tomàs Carrió